són els kilòmetres que hem fet... per tornar a casa!
però ha valgut molt la pena, Portugal sorpren, ja que tot i estar tan aprop, trobo que és força desconegut. Tots sabem de sobres que Lisboa és decadent, que Oporto és la més maca i que té platges maques al sur...
Però ara, també podem dir que aprop de Lisboa hi ha un autèntic bosc de fades, que els templers van fer esglesies, convents, monestirs i castells a l'alçada (si no per sobre) de qualsevol altre arreu del món, la seva història més recent és facilment explorable a través de fortaleses com la de Peniche... la llista és molt llarga.
A més és molt fàcil visitar, en cotxe es pot arribar a tot arreu les distàncies són curtes, a l'estiu fa menys calor que a Espanya i és un 20% més econòmic.
I res, que ja toca passar pàgina i pensar en el proper... ara sí que de veritat, amb el Pau.
Ver De moros al pais del Cristiano en un mapa más grande
divendres, 6 d’agost del 2010
diumenge, 25 de juliol del 2010
Soria, provincia de
Ayer por la tarde arribabamos a Calatañazor, donde Alamanzor perdió su tambor, con el Sol a media altura en el horizonte, ficimos una reserva en un alojamiento rural para la última noche del viaje, y honestamente, acertamos.
Es una aldea muy medieval, tiene 70 moradores y edificaciones de face siglos, fastuoso a la par que pequeño, así que lo recorremos fácilmente. La casa en la que nos alojamos, del siglo XII, es preciosa, destacando de sobremanera la cocina original (s.X), con una gran chimenea y los pucheros de hierro.
Es un lugar en el que ir a pasar unos días, envueltos en silencio, paz y tranquilidad, visitando parajes naturales y con pocas personas a tu alrededor.
Esta mañana hemos visitado Soria, una de las capitales de provincia más pequeñas de la piel de toro, y si bien no es tan fastuosa como otras, si que son imprescindibles la ermita de San Saturio (patrón de la ciudad) excavada en la roca, el claustro abierto de San Juan de Duero y un paseo relajado por el casco antiguo, por el que hemos aprendido algo (un poquito sólo) de la relación de los más grandes escritores españoles con Soria, Machado, Cervantes (aunque de éste no lo tengo tan claro), etc. y nos hemos deletitado con un surtido de montáditos a un euro cada uno. Para terminar un viaje agradable e inolvidable.
Es una aldea muy medieval, tiene 70 moradores y edificaciones de face siglos, fastuoso a la par que pequeño, así que lo recorremos fácilmente. La casa en la que nos alojamos, del siglo XII, es preciosa, destacando de sobremanera la cocina original (s.X), con una gran chimenea y los pucheros de hierro.
Es un lugar en el que ir a pasar unos días, envueltos en silencio, paz y tranquilidad, visitando parajes naturales y con pocas personas a tu alrededor.
Esta mañana hemos visitado Soria, una de las capitales de provincia más pequeñas de la piel de toro, y si bien no es tan fastuosa como otras, si que son imprescindibles la ermita de San Saturio (patrón de la ciudad) excavada en la roca, el claustro abierto de San Juan de Duero y un paseo relajado por el casco antiguo, por el que hemos aprendido algo (un poquito sólo) de la relación de los más grandes escritores españoles con Soria, Machado, Cervantes (aunque de éste no lo tengo tan claro), etc. y nos hemos deletitado con un surtido de montáditos a un euro cada uno. Para terminar un viaje agradable e inolvidable.
dissabte, 24 de juliol del 2010
Aranda de Duero
Són els últims dies de les vacances, ooooooooh! I hem decidit agafar-los amb més calma, no, no ens n'anirem a un resort a la platja, principalment perquè estem a Castella, però sí que mesurarem qualsevol esforç, portem quasi tres setmanes de viatge, amb un tute important, especialment per la Mireioneta, que està feta una javata, però hem de tenir sempre present el seu estat! Ja toca anar frenant...
I així ho hem fet avui, tocava visitar Aranda de Duero, i l'hem començat a la una del migdia, entrant a l'oficina de turisme, amb la sort que just llavors començava una visita, gratuïta, pel poble.
Més que una visita, el guia, en Juan, ens ha explicat, molt bé per cert, una mica de la història del poble, que és on es va crear el primer mapa urbanístic d'Espanya, després ens ha explicat que tot el poble està excavat, i no pas pel metro no, sinó perquè hi ha vora de 10 kilòmetres de bodegues! En l'actualitat pràcticament totes són d'ús privat, però ens ha portat a veure'n una, 12 metres sotat terra i amb un fred, que certament, en aquesta època de l'any, s'agraïa força!
De camí a la bodega, ens ha descrit la portada principal de l'església de Santa Maria la Real, d'estil gòtic amb una majestuositat que es podria confondre amb una catedral (tot i que per dintre és molt més austera).
Per cert, algú sap perquè a les esglésies castellanes, s'entra per un costat?
I així ho hem fet avui, tocava visitar Aranda de Duero, i l'hem començat a la una del migdia, entrant a l'oficina de turisme, amb la sort que just llavors començava una visita, gratuïta, pel poble.
Més que una visita, el guia, en Juan, ens ha explicat, molt bé per cert, una mica de la història del poble, que és on es va crear el primer mapa urbanístic d'Espanya, després ens ha explicat que tot el poble està excavat, i no pas pel metro no, sinó perquè hi ha vora de 10 kilòmetres de bodegues! En l'actualitat pràcticament totes són d'ús privat, però ens ha portat a veure'n una, 12 metres sotat terra i amb un fred, que certament, en aquesta època de l'any, s'agraïa força!
De camí a la bodega, ens ha descrit la portada principal de l'església de Santa Maria la Real, d'estil gòtic amb una majestuositat que es podria confondre amb una catedral (tot i que per dintre és molt més austera).
Per cert, algú sap perquè a les esglésies castellanes, s'entra per un costat?
divendres, 23 de juliol del 2010
Zamora i Toro
La Mireia avui té l'esquena fotuda, a mi el sopar xinès típic de Zamora m'ha deixat els budells que no aguanto 2 hores sense parar, si li sumes el sol que cau... (a Portugal s'hi estava molt bé) estàs posant el llistó molt alt per a que una ciutat et fascini...
Tot i això, Zamora ho intenta, ens retroba amb la pedra clara que tan ens va agradar a Salamanca, es fa construir més esglésies romàniques que cap altra ciutat d' Espanya, algunes certament maques com la de san Juan a la plaça Major, ens explica històries del Cid Campeador lluitant a les muralles que protegeixen el castell i la catedral, i fins i tot, ens busca la fibra sensible posant-se cases modernistes, quasi tretes de l'eixample, i el més curiós, barrejant tot aquest casc antic amb el dia a dia dels locals de tal manera que li podem fer unes compres al Pau allà mateix.
Després de tot això, dir que Zamora és lletja seria fort, és molt maca, però la posaria un punt per sota d'altres ciutats castellanes, tot i que no em mullaré en si és així realment, o si jo avui no l'he sabuda disfrutar al 100%.
A la tarda visitem Toro, però ens centrem en la colegiata, original perquè conserva encara restes de pintura en algunes figures de l'església, i ens quedem bocabadats amb la porta romànica interior, que ha conservat els policromats de l'època i que queda molt ben explicada als panells informatius (dels que més m'ha agradat llegir, per clars, concisos i didàctics).
És una bona manera d'acabar el dia (juntament amb la gastroenteritis que va desapareixent).
Tot i això, Zamora ho intenta, ens retroba amb la pedra clara que tan ens va agradar a Salamanca, es fa construir més esglésies romàniques que cap altra ciutat d' Espanya, algunes certament maques com la de san Juan a la plaça Major, ens explica històries del Cid Campeador lluitant a les muralles que protegeixen el castell i la catedral, i fins i tot, ens busca la fibra sensible posant-se cases modernistes, quasi tretes de l'eixample, i el més curiós, barrejant tot aquest casc antic amb el dia a dia dels locals de tal manera que li podem fer unes compres al Pau allà mateix.
Després de tot això, dir que Zamora és lletja seria fort, és molt maca, però la posaria un punt per sota d'altres ciutats castellanes, tot i que no em mullaré en si és així realment, o si jo avui no l'he sabuda disfrutar al 100%.
A la tarda visitem Toro, però ens centrem en la colegiata, original perquè conserva encara restes de pintura en algunes figures de l'església, i ens quedem bocabadats amb la porta romànica interior, que ha conservat els policromats de l'època i que queda molt ben explicada als panells informatius (dels que més m'ha agradat llegir, per clars, concisos i didàctics).
És una bona manera d'acabar el dia (juntament amb la gastroenteritis que va desapareixent).
dijous, 22 de juliol del 2010
Miranda. Dades
- Dormir
- Residencial A Morgadinha: 35€ per una habitació àmplia amb bany, esmorzar i vistes privilegiades a la presa. Hi ha ascensor.
- Menjar:
- Pizzeria O Moinho: una amanida, un plat de pasta, una pizza, sangria, aigua i un tallat podria ser el menú d'una persona sola, doncs va sobrar pels dos, la qualitat, decent per un sopar ràpid i el preu barat, 18 €.
- Restaurant Capa D´Honras : meló amb pernil, bacallà al forn, filet de vedella, coke, aigua, 2 postres i un tallat, €, i la carn, boníssima. Miranda no és el lloc amb més restaurants decents del món, així que aquest és una bona opció.
- Tranport:
- Europarques: creuer d'una hora pel canó del Duero, més tast d`oporto i exhibició del mussol reial (aquests dos últims ens els vam saltar): 16 euros per persona. La veritat és que tot i que la guia ho feia molt bé, no sé si el preu justifica l'excursió, doncs vam estar confinats amb 118 persones més (unes quantes, uns impresentables) per veure una espècie d'ocell, dos nius de cigonyes negres (les solitàries, ja que la blanca és la que trobem a les ciutats), una alzina centenària, però això sí...aigua, molta aigua...i silenci (quan els companys de viatge ho permetien).
Miranda do Douro
Holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Ja estem a Espanya, sí, ja, és que aquests pares... no s'enteren gaire, bé, això ja ho sabem, però és que aquesta també ha estat bona.
Ahir, la idea, després de veure Trancoso era visitar i dormir a Vila Nova de Foz Coa, però quan la mare es va llegir el que hi havia en aquest poble, ja va fer mala cara, doncs no li va agradar gens, a més, com que ara s'han tornat una mica snobs per culpa les ofertes que van trobant per trivago doncs sembla que no els hi van bé la pensió de les puces i els hi venia de gust un allotjament rural... i si podia ser amb piscina (jo vull el body del musculman i aquest no me'l compren pas).
Doncs bé, tot buscant allotjament rural vam passar Foz Coa, el poble de després i l'altre i un port de muntanya molt llarg i un altre poble i un altre... i tot això sense trobar res interessant, o el que trobàvem era molt car, una senyora molt simpàtica que venia vins, també ens oferia lloc a la seva quinta pel mòdic preu de 110€...
Total que com no vèiem res ja ens vam arribar fins a Miranda, l'última parada a Portugal. Per arribar aquí vam passar per una sèrie de pobles molt guais, ja que són pobles que diuen que estan endarrerits... no sé, jo la gent que veia pel carrer la veia ben feliç.
Miranda es sí es bastant normalet, té una església molt gran perquè antigament era la catedral de tota la regió, i poca cosa més. El highlight del poble és el canó del riu Duero, que serveix de frontera amb Espanya i té uns penyasegats que cauen més de 200 metres sobre l'aigua.
Tot aquest espai està protegit sota el parc natural de Montesinhos, i certament, és increïble. Aquest matí l'hem explorat en cotxe passant per llocs que els pares deien que eren inhòspits (tan inhòspits com que hi havia ases) i hem arribat a una capella al ben damunt d'un penyasegat, ha estat molt guai!
Però el millor (i entenu cutre per millor) ha estat l'excursió de l'Imserso a la que s'han apuntat aquesta tarda, un creuer entre penyasegats, les vistes eren espectaculars, però esperaven veure cigonyes negres i aguiles reials, i només han vist un corb i... tres coloms!!! jeje, si volen veure una cigonya, que s'esperin a l'octubre!!!
Ja estem a Espanya, sí, ja, és que aquests pares... no s'enteren gaire, bé, això ja ho sabem, però és que aquesta també ha estat bona.
Ahir, la idea, després de veure Trancoso era visitar i dormir a Vila Nova de Foz Coa, però quan la mare es va llegir el que hi havia en aquest poble, ja va fer mala cara, doncs no li va agradar gens, a més, com que ara s'han tornat una mica snobs per culpa les ofertes que van trobant per trivago doncs sembla que no els hi van bé la pensió de les puces i els hi venia de gust un allotjament rural... i si podia ser amb piscina (jo vull el body del musculman i aquest no me'l compren pas).
Doncs bé, tot buscant allotjament rural vam passar Foz Coa, el poble de després i l'altre i un port de muntanya molt llarg i un altre poble i un altre... i tot això sense trobar res interessant, o el que trobàvem era molt car, una senyora molt simpàtica que venia vins, també ens oferia lloc a la seva quinta pel mòdic preu de 110€...
Total que com no vèiem res ja ens vam arribar fins a Miranda, l'última parada a Portugal. Per arribar aquí vam passar per una sèrie de pobles molt guais, ja que són pobles que diuen que estan endarrerits... no sé, jo la gent que veia pel carrer la veia ben feliç.
Miranda es sí es bastant normalet, té una església molt gran perquè antigament era la catedral de tota la regió, i poca cosa més. El highlight del poble és el canó del riu Duero, que serveix de frontera amb Espanya i té uns penyasegats que cauen més de 200 metres sobre l'aigua.
Tot aquest espai està protegit sota el parc natural de Montesinhos, i certament, és increïble. Aquest matí l'hem explorat en cotxe passant per llocs que els pares deien que eren inhòspits (tan inhòspits com que hi havia ases) i hem arribat a una capella al ben damunt d'un penyasegat, ha estat molt guai!
Però el millor (i entenu cutre per millor) ha estat l'excursió de l'Imserso a la que s'han apuntat aquesta tarda, un creuer entre penyasegats, les vistes eren espectaculars, però esperaven veure cigonyes negres i aguiles reials, i només han vist un corb i... tres coloms!!! jeje, si volen veure una cigonya, que s'esperin a l'octubre!!!
dimecres, 21 de juliol del 2010
Ribatejo. Dades.
Constancia
- Dormir
- Casa Joao Chagas: habitació correcte amb llit gran amb lavabo, 46€ amb esmorzar inclós. El wi-fi es paga apart, a 2€ l'hora. No és la ganga del viatge, però correcte.
- Menjar
- Bar esplanada: cutre xiringuito de platja, però que no està ni a la platja, fins i tot tenia futbolin! una sopa, dues amanides (gegants), una cheeseburguer, aigua, coke i un tallat, 20€.
- Menjar
- La Bella: restaurant italià, cocktail de gambes, envoltini ripieni, escalopa, pannacota, tiramissú, aigua i tallat, 36€. Prou bé.
- Menjar
- Area Benta: ben decorat, bon tracte, bon menjar, una de les descobertes gastronòmiques del viatge, aperitiu, formatge de la regió amb compota de carabassa (boníssima), biffé al cafè amb crema de mostassa, calamars a la graella, sardines dolces (postre local), un cafè amb llet, dues cokes i aigua, 35€. Si esteu per la zona, no dubteu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)